Les claus per a una bona comunicació

En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.

Primerament parlo de les 4 habilitats lingüístiques, explicant la teoria dels apunts presos a classe i fent una ampliació.  Seguidament trobem el codi oral i el codi escrit on explico les diferències dels dos codis a partir de les característiques contextuals i textuals mitjançant dos quadres. I finalment trobem les propietats/característiques del text on explico les descriptives i les prescriptives amb la teoria de classe i una bona ampliació.

Hàbilitats Lingüístiques

Avui a COED hem parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques que són llegir, escriure, parlar i escoltar.

Perquè un usuari pugui comunicar-se amb eficàcia i eficiència en totes les situacions possibles és necessari que les domini.

Les podem dividir per codi que seria parlar-escoltar i llegir-escriure; o segons si som l'emisor que seria parlar-escriure o el receptor que seria escoltar-llegir.

LLEGIR = comprendre

És el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.

Hi ha 4 implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir que el significat que té un escrit és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb els que s'enfronta el lector.

2. Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per algun motiu.

3. Llegir és un proces d'interacció entre qui llegeix el text i el text perquè qui llegeix a de fer-se seu el text, l' ha de relacionar amb alló que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

4. LLegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.

ESCRIURE

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Va molt més enllà de posar lletra en un paper.

Quan escrivim hem de tenir en compte:

1. aspectes formals: cal·ligrafia, relació so grafia, distribució en l'espai...
2. aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, semàntica...
3. aspectes discursius: procés de composició, característiques o propietats d'un text, tipologia textual...
 

3.1 El procès de composició escrita

 

El model més complert és el presentat per Linda Flower i John. Hayes (1981). Aquest model sosté que l'acte d'escriure està compost per:

• La situació comunicativa

Conté tots els elements externs a l'escriptor:

 

- El problema retòric: Conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.

- El text: La resposta o solució que es dóna a aquest problema.

• La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre:

 

- contingut temàtic

- audiència

- estructures textuals

- traçat de les lletres

• Tres processos bàsics de l'escriptura

1. PLANIFICACIÓ: És refelxionar, establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estràtegia determinada per recolir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

 

 1.1 Analisi de la situació comunicativa:

- destinatari

- tema

- objectius

- extensió i estructura

 

1.2 Recollida de la informació

- pluja d'idees

- documentació

- les 6W

- prendre apunts

 

1.3 Selecció i ordenació de la informació

 

2. REDACIÓ: És transformar les idees en llenguatge escrit, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la variació i la correcció.

 

2.1 Estrucura del text

- paràgraf

- connectors

- puntuació

 

2.2 Estil

- adequació

- claretat

- precisió

- concesió

- variació

- altres consells d'estil

 

3. REVISIÓ: És examinar, avaluar el que em escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé modificar el que calgui per millorar el text.

 

3.1 Revisió de continguts

- coherència

- cohesió

- adequació

 

3.2 Revisió gramatical i de convencions

- correció

- variació

 

3.2 Propietats/Característiques del text /discurs

Les propietats del text són les qualitats que té un escrit o discurs oral quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa.

Quan es compleixen aquestes característiques parlem d'un text significatiu i quan no es compleixen parlem d'un no-text.

 

 

N'hi ha de dos tipus:

• DESCRIPTIVES

Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

- Adequació: El grau d'adaptació d'un discurs o text en la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte adequat.

A més a més s'ha de tenir en compte:

• destinatari: formules de tractament adequades;
• situació: s'han de preveure els escenaris.
• tema: si es concret, especialitzat o banal.
• canal: si és oral o escrit.

 

- Coherència: Propietat que selecciona la informació rellevant de la qual no ho és i a més a més estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts del text o discurs.

Per això cal:

• selecció de la informació: Per elaborar el text cal triar la informació rellevant que es vol transmetre. Depèn de la situació comunicativa una i cal tenir en compte que una selecció errònia provoca el fracàs de la comunicació

• organització de la informació: El tipus d'informació que ja coneix el receptor (tema) i la informació nova pel receptor (rema). Cada idea nova s'encadena amb una idea coneguda perquè el text sigui conegut pel receptor, això s'anomena progressió temàtica:

1. Progressió lineal: El tema reprèn la informació que aporta el rema precedent. (ex: text argumentatiu)
2. Progressió de tema constant: Hi ha un tema inicial i a partir d'aquest apareixen diferents remes que completen el tema. (ex: text descriptiu)
3. Progressió de tema derivat: Hi ha un tema global i a partir d'aquest es desglossen temes i remes. (ex: text descriptiu)

• estructuració del text: Ha d'haver-hi una correlació entre les idees del text i la manera en que s'exposen.

Hi ha diferents estructures:

1. Estructura inductiva: El text comença explicant idees particulars i al final s'arriba a la idea principal o tesi.
2. Estructura deductiva: El text comença explicant la idea principal o tesi i deprès s'expliquen les causes, les conseqüències i els exemples.
3. Estructura circular: El text comença explicant la idea principal, i després explica els exemples, causes i conseqüències i finalment acaba amb la idea principal o tesi.
4. Estructura successiva: El text segueix un ordre cronològic o de relació causa/efecte.

- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o oient interpretar-lo amb eficàcia.

Trobem les relacions referencials que són aquelles relacions que s'estableixen entre un element d'un text i un altre que ja ha aparegut. En trobem de dos tipus:
 

- Connexions lèxiques i semàntiques

- Connexions gramaticals (dixi, anàfora, catàfora, anàfora pronominal, el·lipsi)

I també trobem els connectors textuals que són nexes que relacionen les diferents idees d'un text i serveixen per entendre'n el significat. Tenen dues funcions:

- Estructurar el text

• per introduir un tema
• per encetar un tema
• per ordenar
• per distingir
• per continuar
• per emfatitzar
• per posar exemples
• per resumir
• per acabar

- Estructurar les idees

• per introduir la causa
• per introduir la conseqüència
• per indicar la finalitat
• per indicar condició
• per indicar oposició
• per indicar objecció

• PRESCRIPTIVES

Característiques que determinen normes d'ús

- Correcció: Propietat de discurs que es reflecteix a la norma explicita d'ús en una comunitat lingüística.

- Variació: Propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

PARLAR

És expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat, de forma coherent, clara i amb connexió i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.

Per saber-ne una mica més...

Les quatre habilitats ( llegir, escriure, escoltar i parlar) no només s'interrelacionen sinó que apareix un lligam molt fort entre elles. La relació de les quatre habilitats ve determinada per tres eixos fonamentals:

1. implicacions del procés cognitiu

2.paper en el procés de comunicació

3.canal utilitzat que pot ser oral o escrit.

A continuació us deixo un esquema on es pot veure de forma més clara el que he explicat anteriorment.

Les habilitats lingüístiques com millor s'aprenen és a través de la pràctica. Ara a continuació us adjunto una serie de situacions extretes de Xtec en les quals s'utilitzen les quatre habilitats lingüístiques i alhora se n'afavoreix el seu desenvolupament.

Desenvolupament de les habilitats de la parla:

• Expressar els propis interessos amb un llenguatge estructurat i comprensible pels altres.
• Discussió amb els companys per compartir significats, prendre acords, prioritzar...

Desenvolupament de les habilitats de l’escolta:

• Identificar les idees claus d’un missatge oral.
• Prendre consciència dels punts de vista dels altres.
• Contrastar la informació que es rep amb la que ja es té

Desenvolupament de les habilitats de lectura:

• Utilitzar estratègies per obtenir informació rellevant del text, com subratllat, prendre notes...
• Auto interrogar-se per assegurar la integració de la informació abans, durant i després de la lectura.
• Manipular fonts d'informació escrita diferents: diccionaris, revistes, llibres de consulta.

Desenvolupament de les habilitats de l’escriptura:

• Producció de textos de tipologia diversa en funció de la situació i propòsits diferents.
• Activar els processos implicats en la producció d’un text: contextualització, planificació, textualització, revisió i edició.
• Ús d'estratègies per organitzar la informació: esquemes, mapes conceptuals...

S'estableix una relació entre les habilitats lingüístiques i el codi oral i escrit.  En codi oral engloba les habilitats lingüístiques de parlar i escoltar i el codi escrit les habilitats lingüístiques de llegir i escriure. Ara a continuació explicaré detalladament els dos codis.
 

Codi Oral o Codi Escrit
A l'apartat superior de les habilitats lingüístiques hem explicat breument el que era parlar i escriure.

Les diferencies entre els dos codis es pot fer a partir de les característiques contextuals i textuals.

1. Diferències Contextuals:

Canal oral	Canal escrit
Canal auditiu: El receptor comprèn amb l'oïda el text	Canal visual: capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar el que ja ha dit.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir el text, sense deixar rastres.
Comunicació immediata en el temps i l’espai. l'oral és més ràpid i àgil	Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire).	Comunicació duradora: les lletres es graben en un suport estable i perduren
Utilitza codis no-verbals.	Els utilitza poc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció.
context extralingüístic: paper molt important.	El context és poc important. es crea el context a mesura que s'escriu el text.

2. Diferències Textuals

Canal ORAL	Canal ESCRIT
ADEQUACIÓ
Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor.  ( varietats dialectals.)	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.  (l’estàndard.)
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
COHERÈNCIA
Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema..	Selecció molt precisa de la informació. El text conté la informació rellevant
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura del text tancada. (esquema planificat prèviament per l'autor)
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.

COHESIÓ
Menys gramatical (utilitza sobretot pauses i entonacions, i també elements gramaticals)	Més gramatical (signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...)
Utilitza molts elementsparalingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons...	Utilitza pocs elementsparalingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no-verbals.
Freqüència alta de referènciesexofòriques (referides al context, a la situació)	Freqüència alta de referènciesendofòriques: (referides al mateix text)
GRAMÀTICA: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids:  (contraccions, elisions...)	Gairebé no incorpora aquestes formes.
GRAMÀTICA: morfologia
solucions poc formals.	solucions formals.
GRAMÀTICA: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples	d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
GRAMÀTICA: lèxic
lèxic no marcat formalment.	lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa:	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d'onomatopeies	Ús molt escàs.

 

Pel que fa la relació entre els dos codis hi han hagut diferents formes al llarg de la història.

Vigner analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral i escrita.

L’estatus de l’escrit segons Vigner:

• Escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.

• Escrit, codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial.
• Escrit, llengua: l'oral i l'escrit són autònoms.

 

Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models de relació oral-escrit.

• Model dependent: (tradicional) Es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.
• Model equipol•lent: El·laborat pel Cercle lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, però que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
• Model independent: Sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents.

Resumint dir que tan Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. Suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i interdependent en el llenguatge de la llengua.

Reflexió:

En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.

Les he posat en un mateixa entrada ja que els tres temes estan interrelacionats. Les 4 habilitats lingüístiques( parlar, escoltar, escriure i llegir) podem apreciar que aquestes estan directament relacionades amb el codi oral i el codi escrit. I finalment trobem les propietats/característiques del text que com podem veure esta totalment relacionat amb el codi escrit.

Aquests tres temes ho hem treballat en diferents sessions i trobo que cadascuna d'elles ha sigut molt útil. És fonamental tenir coneixement de les quatre habilitats lingüístiques per poder parlar correctament una llengua i saber que  estan totalment interrelacionades entre elles.

El codi oral i el codi escrit són independents, però són igual d'importants i avui dia les escoles no ho tenen gaire en compte, ja que els hi donen molta importància al codi escrit i casi no donen importància al codi oral. Hi han de tenir en compte que els dos són igual d'importants i que és fonamental saber parlar ja que és la major via de comunicació entre les persones.

Les propietats i característiques textuals són fonamentals, és important saber-les perquè s'han de tenir en compte en qualsevol moment, tan quan parlem, quan escrivim...